ACTUALITAT, ENTREVISTES, NO T'HO PERDIS

Entrevista als actors del musical “El despertar de la primavera”

“El despertar de la primavera” al Teatre Victòria de Barcelona. Imatge: Joana Pech Alberich

El passat diumenge 5 de maig es va representar al Teatre Victòria de Barcelona el musical El despertar de la primavera, adaptada en català del musical “Spring Awakening”, que està basat en l’obra de Frank Wedekind escrita entre 1890 i 1891.

Vam poder entrevistar a Víctor Gómez, Eloi Gómez i Berta Butinyà, que interpreten els personatges de Melchior, Moritz i Wendla, respectivament. A l’entrevista ens expliquen alguns aspectes generals de l’obra i de la seva interpretació.

Pregunta: Us sentiu identificats amb el personatge que interpreteu? I si fóssiu adolescents altra vegada?

Eloi: Jo crec que l’edat no influeix sempre que hi hagis passat. L’adolescència és una etapa molt important de la nostra vida en què comencen i es defineixen moltes coses que ens acompanyaran per sempre. Si s’ha passat, és inevitable que no desperti alguna cosa i que ens relacionem amb nosaltres mateixos. Estic segur que tots ens hem trobat amb situacions en què podem afirmar que les hem viscudes, les hem passades i ens hem sentit d’una determinada manera. És ineludible

P: Aquesta és la primera vegada que actueu junts?

Víctor: Sí. Tot i això, l’Eloi i jo ja havíem coincidit en un altre espectacle que es deia Generació de merda. A vegades ens anem retrobant amb gent amb la qual ja hi hem treballat. Ens hem trobat en aquest projecte perquè ens han agafat a través d’un càsting i ara ens trobem aquí.

Berta: Per mi, aquesta és la primera vegada que actuo en plan professional.

Eloi: Aquesta productora es va formar especialment per fer aquest espectacle. En Marc Flynn, que interpretava Melchior a les edicions anteriors, amb en Rubén Yuste i l’Oriol Miras van decidir fundar aquesta empresa per poder interpretar aquest musical expressament.

P: Segons vosaltres, aquesta obra es podria considerar d’actualitat encara que estigui inspirada en una obra escrita a finals del segle XIX?

Víctor: Sí, totalment. Jo crec que és una obra que parla. El més bonic precisament és que passa a finals del segle XIX però que parla d’uns temes que continuen igual de vigents actualment. És a dir, tots hem passat en algun moment pel despertar sexual, que és el que deia abans l’Eloi, i segur que ens sentim identificats amb l’obra, cosa que la fa universal. La relació amb els pares, i altres temes relacionats amb l’educació són molt vigents avui en dia, la qual cosa fa que l’obra no passi de moda. Al contrari, fa que sigui més actual que mai perquè precisament hi ha continguts que continuen sent igual d’importants i pels joves.

P: Què és el que us costa més interpretar del vostre personatge?

Eloi: Tots tres personatges viuen situacions molt límit en què s’hi juguen la vida. Són situacions de vida o mort que afortunadament cap dels tres hem hagut de passar-ne a la nostra vida en realitat. Tot i això, hem de fer la feina d’apropar-nos a una situació tan forta de vida o mort, en què o tot segueix o tot s’acaba. Crec que intentar apropar-se a la realitat d’aquest personatge és un treball físic i psicològic molt intens. També penso que arribar al clímax d’aquests tres personatges segurament és el més difícil, però quan s’aconsegueix és el més catàrtic.

Víctor: A més jo crec que també hi ha una qüestió energètica en aquest musical. S’ha de desprendre aquesta vitalitat juvenil d’algú que està despertant i que està forjant una revolució, i això requereix estar amb un nivell energètic molt alt durant tota la funció. Per tant, és una funció cansada per interpretar. Les coreografies són molt enèrgiques i alhora tenen molta tensió. Com deia l’Eloi, algunes escenes són molt extremes i això ens fa anar al 100%.

Berta: I és un musical que et fa pensar.

Víctor: Sí, i en què t’has d’obrir en molts aspectes per arribar cada dia al públic. No només és un espectacle de llum i color, en què només amb la posada en escena i els números musicals ja queda bé i és efectiu. Al contrari, hi ha una part molt vital i d’essència en què si no estàs connectat amb el que estàs explicant no arriba al públic de la mateixa manera.

P: Diríeu que és una de les obres més difícils que heu interpretat?

Víctor: Sí, perquè vocalment m’exigeix molt. És una obra complicada: la partitura no és fàcil i hi ha escenes molt límit. És una de les obres que més m’ha costat, però alhora que més m’agrada fer perquè és un repte artístic interpretar aquesta obra.

Berta: Aquest és el primer espectacle que faig professionalment, així que ja és un repte. Com que era un musical que jo ja havia vist i que m’havia despertat coses, en fer-lo, encara m’he sentit més identificada i també m’ha fet evolucionar com a actriu. I això ho he notat moltíssim amb els cinc mesos que portem junts. Realment m’ha fet canviar moltíssim.

P: Aquesta obra ha guanyat uns quants premis. Com us sentiu amb el fet hagi sigut tan reconeguda?

Berta: És una mica de pressió. Ja venia de dues temporades que havien anat molt bé. I un canvi de repartiment també exigeix un cert nivell a l’hora de posar-s’hi.

Víctor: Personalment, crec que les obres no s’han de valorar pels premis. Des del meu punt de vista, els premis són un reconeixement a la feina feta i donen un valor a la professió i una visibilitat per parlar-ne als mitjans de comunicació, per vendre entrades, etc. Els premis ajuden i són molt vàlids, però no crec que el fet que una obra estigui més o menys reconeguda hagi de posar més pressió. Jo tinc pressió pel fet de fer-ho bé, d’estar a l’altura del que el text i l’espectacle m’estan demanant. Si té un premi o no, fantàstic i meravellós, però no m’afecta en aquest aspecte. Crec que està molt bé i és fantàstic que es reconegui la feina perquè vol dir que agrada i òbviament és genial.

P: D’acord. Moltes gràcies!

Gràcies a vosaltres!

Comentaris tancats.