ACTUALITAT, Crònica

El despertar de la primavera

Imagen relacionada

El despertar de la primavera és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió.

Està basat en el llibre homònim (Frühlings Erwachen) de Frank Wedekind, publicat el 1891 a Alemanya. En el seu moment, aquesta obra de teatre va ser motiu de gran escàndol, ja que tractava de forma directa la sexualitat, una cosa gens comuna en aquella època.


El musical ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de Nova York, Londres, Viena, Buenos Aires…


En la versió catalana, representada actualment al Teatre Victòria de Barcelona, s’han mantingut el guió i les cançons originals, tot traduït, però, al català.


L’espectacle, que conté 19 números musicals, és una producció d’Origen Produccions i està dirigit per Marc Vilavella, coreografiat per Ariadna Peya i amb la direcció musical a càrrec de per Gustavo Llull. Els personatges estan representats per Berta Butinyà (Wendla), Laura Daza (Ilse), Valèria Sorolla (Martha), Clara Moraleda (Thea), Mireia Coma (Anna), Candela Díaz (Mariana), Víctor Gómez (Melchior), Eloi Gómez (Moritz), Pablo Capuz (Hanschen), Adrià Andereu i Odo Cabot (Otto), Marc Udin (Ernst), Àlex Sanz (Georg), Pol Roselló (Bobby), Roser Batalla i Rosa Vila (personatges adults femenins) i Mingo Ràfols (personatges adults masculins).


L’obra està basada en un poble alemany on conviuen els adolescents protagonistes del teatre.


Melchior és un jove intel·ligent i astut que, gràcies als llibres, ha après diversos aspectes sobre la sexualitat humana que la societat s’obstina a amagar, ratllant el tabú. Ell és el confessor del seu amic i company de classe Moritz, que li explica que se sent torturat davant els somnis eròtics que acompanyen les seves nits. D’altra banda, la dolça Wendla que fracassa en l’intent que la seva mare li expliqui com s’engendren els nadons, es retroba amb Melchior i entre ells sorgeix alguna cosa especial.


Al llarg de l’obra es pot veure com els sentiments de tots els protagonistes es van desenvolupant. Això és especialment evident en el cas del Melchior i la Wendla, que acaben enamorant-se l’un de l’altre, i també del Moritz, que, després que el seu amic Melchior li escrigui un assaig sobre com funciona l’amor, no pot creure’s que sigui veritat.


A més, l’obra ens presenta també dos personatges homosexuals, cosa molt poc freqüent en un teatre del segle XIX, i un personatge que es masturba a casa seva. A més, ens explica coses tan dures i reals com un suïcidi. Per aquests motius, i molts més, El despertar de la primavera no va rebre bones crítiques el 1891, però avui en dia és considerada una de les millors obres de Frank Wedekind.


La producció original de Broadway l’any 2006, va guanyar 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk. Aquesta versió catalana, estrenada a la sala Gaudí de Barcelona no es queda curta, amb 2 Premis de la Crítica, 3 premis Teatro Musical de Madrid, 2 premis Broadwayworld i dues nominacions als Butaca.

Comentaris tancats.