ACTUALITAT, ESCOLA, Festes i Esdeveniments

Tenim una estrella a l’Institut!

La Laura Vives Nacher a París davant la Torre Eiffel,
actuant amb el cantant Nick Mallen i la seva banda

Durant el viatge a París de 4t d’ESO, una de les alumnes, la Laura Vives, va tenir l’oportunitat única de cantar al carrer amb Nick Mallen, un músic que tocava i cantava amb la seva banda davant la Torre Eiffel. Amb aquest monument tan emblemàtic a la seva esquena, la Laura va cantar Perfect, d’Ed Sheeran, i més tard va accedir que li féssim una entrevista:

  • Des de quan estàs interessada en el món de l’espectacle?

Des de petita m’havia cridat l’atenció tot el que feia referència a pel·lícules, música… i, en definitiva, tot el que rodeja el món de l’espectacle. Tot i això, no va ser fins molt més endavant que no vaig començar a plantejar-me si aquestes idees eren alguna cosa més que ximpleries… si realment jo volia dedicar-me a allò a la meva vida.

  • Quan vas adonar-te que cantar i actuar t’agradava per alguna cosa més que no tan sols un hobbie?

Va ser quan vaig arribar a l’institut, quan ens van començar a preguntar què volíem ser de grans. Molta gent no sabia què contestar, però va ser aleshores quan jo vaig pensar seriosament si de debò m’agradava tant aquest món. Jo era feliç quan actuava o quan cantava. Així doncs, vaig decidir que volia començar a tractar la música i l’actuació com alguna cosa més que no pas una afició.

  • Fa quant de temps que cantes professionalment?

Vaig començar a cantar quan tenia tretze anys en una coral a un centre cívic. En principi era només per diversió, però vaig adonar-me que realment gaudia d’aquelles hores, i l’any següent, a segon d’ESO, vaig començar a prendre classes particulars a Esplugues, a les que encara assisteixo. A més, vaig apuntar-me a una discogràfica, però vaig marxar perquè vaig decidir que preferia anar per lliure

  • Era aquesta la primera vegada que cantaves per a un públic?

No, no és la primera vegada que canto per a la gent. He cantat abans en locals, festivals i celebracions, tant dins l’institut com a fora. Tot i això, he de dir que una experiència com cantar al carrer no l‘havia tingut mai, perquè als locals on cant normalment hi ha molta menys gent o, com a mínim, coneguts, cosa que no passa al carrer.

  • Has participat algun cop a concursos o competicions de cant?

Sí, porto presentant-me a concursos de cant i ball des de ben petita. He estat a diversos concursos de talents, per exemple, com ara el de L’Hospitalet. Això m’ha ajudat per a moltes coses, tant en la meva vida diària, per perdre la vergonya, com en la meva vida professional, ja que m’ha permès fer contactes molt valuosos al món de l’espectacle.

  • Cantar al carrer és molt diferent a fer-ho en un ambient més tancat. Com t’has sentit?

És cert, jo he sentit l’experiència com una cosa totalment diferent per un motiu molt senzill: des de petita que intento prendre’m seriosament aquesta afició, i, per tant, per a mi sempre existeix la possibilitat de fallar o que el que jo faci no agradi. En un ambient tancat és molt diferent, perquè estic sola o amb gent de confiança… però al carrer, en una plaça d’un país que ni tan sols és meu, davant de tanta gent desconeguda… les coses canvien. Cantar per a un públic sempre és complicat; hi ha marge per a comentaris, crítiques, nervis d’agradar o no… i una cosa així marca per sempre, costa temps, esforç i dedicació acostumar-s’hi.

  • Fas altres coses a part de cantar?

A part de cantar, també assisteixo a classes de ball a l’acadèmia de dansa Urban Dance Factory, on faig danses urbanes; més específicament, dancehall, afro i hip-hop. Afro i dancehall són balls africans, però el que més m’atreu a mi és el hip-hop. A més, tot i que no faig classes d’interpretació, sí que he aconseguit apuntar-me a una agència d’actors, The Artist.

  • Saps si t’agradaria portar la teva afició a un àmbit professional?

No exactament. M’agrada cantar, però no vull limitar-me; a més, per a mi és molt més interessant l’àmbit de la interpretació que no pas el de la música; aquest és el motiu pel qual em vaig apuntar a una agència. Entenc que, com a actriu, també hauré de cantar i ballar, dues coses que m’encanten, però també sé que no vull dedicar-me específicament a la música i la dansa perquè m’atrau molt més, dins del món de l’espectacle, la interpretació.

Link al video de la Laura a París: https://youtu.be/Y3PrVI5EyWI

Comentaris tancats.