ACTUALITAT, ENTREVISTES

“Pensàvem que les dues mostres de Diplodus que teníem eren de dues espècies diferents i va resultar que no”

Recentment, s’han entregat els Premis de Recerca Jove. Una alumna del nostre institut ha guanyat un dels premis repartits. Ara, la Georgina Jia Puig Sanchez-Hermosilla, està estudiant Enginyeria Biomèdica i hem pogut fer-li unes preguntes per saber com ha estat el seu treball.

El professor Xavier Santos ha estat el tutor d’aquest treball, amb l’ajuda de la la Marta Pascual Benirola, una professora de la Universitat de Biologia especialitzada en genètica, a la qual també li hem pogut fer algunes preguntes:

  • Per què vas decidir fer el treball de l’ús de la genètica per a la identificació i classificació d’espècies: el cas del Diplodus Sargus?

JIA: “Jo no tenia molt clar què fer i, en el meu any es va fer tot molt tard perquè van haver-hi uns problemes amb professors, i el Xavi em va oferir a mi i a una altra noia, que es diu Ana, fer un treball sobre la genètica que ens va semblar bé.”

  • Quina és la part del treball que més t’ha agradat fer? I quina la que més t’ha costat?

JIA: “La part del laboratori, no es que costés més però tot era més lent i hi havia coses que havies d’esperar molt de temps. Algunes m’havia d’esperar 2 o 3 hores. També hi havia coses que no sortien a la primera i era més complicat. La part que més m’ha agradat és…, en veritat tot em va agradar!”


MARTA: “Les coses van anar bastant de pressa, en veritat, al laboratori però al principi no sortia res i vam haver d’investigar per què passava i tot. Amb dos mesos o menys vam aconseguir tenir totes les coses del laboratori fet.”

  • Ens pots explicar de manera resumida de què tracta el teu treball?

JIA: “El treball el vaig enfocar per identificar espècies diferents i el que se’m va proposar va ser fer una anàlisi de dues mostres de peixos que, en teoria eren de la mateixa espècie però tenien períodes reproductors diferents. Mitjançant l’anàlisi de l’ADN es podia saber si eren o no de la mateixa espècie.”

  • Com vas fer la part pràctica del treball?

JIA: “La part pràctica la vaig fer a la Facultat de Biologia i consistia en l’extracció de DNA, que després l’amplificàvem per tenir més mostres per analitzar. Per últim, seqüenciàvem i ja està, la part pràctica era això. Teníem unes seqüències d’ADN i a partir d’aquí ho analitzàvem amb programes informàtics.”

Facultat de Biologia

MARTA: “Recordo que el més interessant va ser que pensàvem que les dues mostres de Diplodus que teníem eren de de dos espècies diferents i va resultar que no.”

  • Quines conclusions has tret?

JIA: “Com hem dit abans, les conclusions van ser que, les mostres que pensàvem que eren de diferents espècies, eren de la mateixa.”

  • Amb la teva experiència, quina recomanació donaries als que han de fer el treball de recerca?

JIA: “Recomanaria que no ho deixessin tot per últim moment, això es molt important perquè la part pràctica, en el meu cas, la portava bé perquè havia de venir aquí, a la Facultat, i era com si m’obligués a venir. Però deprés tot l’escrit em va costar molt més perquè, un cop tot fet, s’havia de passar a escrit i això dóna molta feina. El que em va costar més va ser quan vaig haver de passar-ho a escrit perquè, jo sabia tot el que havia fet, però no sabia com enfocar-ho perquè fos un Treball de Recerca. “

MARTA: “A Batxillerat és la primera vegada que vosaltres feu un treball de recerca i escriviu un treball que és vostre: una introducció, tot el contingut… i, és clar, costa molt. Si això ja costa als que fan un Grau o un Màster imagineu a vosaltres. S’ha de fer tot el més ràpid possible

  • Què t’ha semblat poder treballar amb una investigadora de la Universitat? Què has après d’ella?

JIA: “Quan m’ho van dir, em va semblar una gran oportunitat perquè penses que, de tota la gent del curs poca gent ha tingut una oportunitat així. A mi em va agradar molt i, a més, vaig aprendre molt perquè clar, a l’institut jo no vaig fer cap pràctica de laboratori, potser algun cop, però va ser la meva primera vegada que treballava seriosament en un laboratori i doncs em va agradar molt.”

  • Aquesta última pregunta és per tu, Marta: què t’ha semblat poder orientar a la Jia en el seu treball?

MARTA: “La veritat és que jo no havia tingut mai cap experiència amb estudiants de Batxillerat: sempre havia tingut estudiants molt més grans. Vaig pensar: ‘Ostres, ara vindran aquestes nenes i potser no són molt bones’ i la veritat és que van demostrar una professionalitat molt bona i es van adaptar molt bé al laboratori.

Us vaig explicar com fer les coses i de seguida, després del primer dia, ja feien les coses soles molt bé. Va ser una experiència molt interessant. Realment és una estudiant molt bona.

  • Moltes gràcies pel vostre temps

JIA I MARTA: Ha estat un plaer

Xavier Santos, Jia Puig i Marta Pascual

Comentaris tancats.