ESCOLA, TALENTS OCULTS

Dones esportistes de 4t d’ESO

Els alumnes arribem a l’institut a 1r d’ESO i ens trobem amb molta gent nova. A mesura que passa el temps, ens anem coneixent: parlem entre nosaltres, fem treballs en grup, fem noves amistats, descobrim una afició per compartir amb elles, etc. No obstant això, és possible que no arribem a conèixer tots els nostres companys i companyes de curs: sabem qui és cadascú, però no arribem a tenir una idea clara dels seus gustos i aficions.

Per aquesta raó, us presento deu noies de 4t d’ESO de l’Institut Les Corts que practiquen esport.

La Lian Porta Coll juga a waterpolo des de 1r de primària. Passa més de 8 hores entrenant a la setmana per,després, dissabte i diumenge jugar un partit.

Comença la pretemporada a finals d’agost i durant les vacances de Nadal i de Setmana Santa també s’entrena. Finalment, quan s’acaba l’institut al juny, s’entrena molt més fort per fer competicions a mitjans de juliol.

La Lian jugant un partit de waterpolo.

“Aquest és un esport on s’aprèn a cooperar i també ajuda a tenir un esperit de competitivitat” són les paraules de la Lian. “A més, el fet d’entrenar cada dia em fa ser més responsable i tenir més disciplina amb mi mateixa.”

“Al meu equip hi ha un ambient molt bo, on totes som companyes. Ens respectem i quan juguem un partit intentem ser un equip unit.”

“Jugar a waterpolo ha afectat el meu estil de vida”, comenta la Lian. “He d’organitzar-me millor i tinc menys temps per quedar amb els amics o anar amb la família a algun lloc.”

La Isabel Andreu Smart fa gimnàstica artística des de 6è de primària i fa 9 hores d’entrenament setmanal. Cada dos mesos aproximadament fa una competició i per preparar-se encara s’entrena més hores. A més, durant el mes de juliol, entrena 6 hores al dia perquè se celebra el Campionat d’Espanya.

La Isabel en una competició.

“Fer gimnàstica artística m’agrada perquè sempre és diferent. M’he de proposar nous reptes i treballar molt dur per aconseguir els objectius” ens explica la Isabel.

L’Alba Martín Martín fa natació des que tenia 2 anys. Entrena 16 hores a la setmana i participa en una competició al mes com a mínim.

L’Alba després d’haver fet una competició.

A l’Alba li agradaria ser entrenadora d’un equip de natació. “La natació és un esport on s’ha de ser molt constant i tenir els objectius clars” ens explica l’Alba. “Fent natació puc desconnectar de tot i per això m’agrada. Però a vegades em deprimeixo i em plantejo deixar la natació.”

Des de fa 5 anys, la Sara Gueraini Larbi va a una acadèmia d’arts marcials a fer karate, i ja ha aconseguit el cinturó blau. Per aconseguir-lo, ha hagut de passar per uns quants exàmens, amb una part tècnica i una altra pràctica.

En aquests moments la Sara s’està plantejant presentar-se als Jocs Olímpics de competicions de kata, una sèrie de moviments específics de patades i cops a l’aire.

“Fer karate és un repte per a mi. Cada vegada intento fer-ho el millor que puc. Primer vaig començar per obligació perquè no sabia defensar-me, però ara m’agrada perquè és diferent a una classe tradicional amb taules i cadires. Dins de l’acadèmia som com una petita família. Allà em trobo a mi mateixa, la qual cosa m’ajuda a concentrar-me.”

“Fer karate m’ha ajudat a l’hora de defensar-me físicament i verbalment, és a dir, per agafar més confiança” ens comenta la Sara.

La Carla Altimiras Guerrero juga a waterpolo des dels 6 anys, encara que va començar a fer natació des dels 3 mesos però la va deixar als 9 anys. Comença la pretemporada a principis de setembre i entrena fins al juliol. Fa unes 8 hores setmanals, a part d’un partit cada cap de setmana. “M’agrada el waterpolo perquè m’agrada l’aigua” ens comenta la Carla.

La Carla jugant un partit de waterpolo.

“El waterpolo m’ha ajudat a centrar-me més. Sé que tinc algunes coses a millorar, però sempre intento donar el màxim de mi mateixa”. La Carla voldria, d’aquí a pocs anys, treballar com a àrbitre o ser l’entrenadora d’un equip de waterpolo de nens petits.

La Laia Romano Puig juga a futbol sala des de 3r de primària, i fa equitació des dels 5 anys. Practica unes 5 hores setmanals el futbol sala i juga un partit els caps de setmana. Comença la pretemporada a mitjans d’agost i acaba l’últim dia de juny.

A més, fa aproximadament 7 hores d’equitació a la setmana, normalment els caps de setmana.

“El futbol sala és un esport d’equip molt interessant. L’ambient de l’equip és molt agradable i hi ha molt bon rotllo entre les companyes. A més, la meva posició, la de ser portera, és molt especial. Es necessita, com en la majoria d’esports, força de resistència, i a més a més, una gran velocitat de reacció per parar les pilotes.”


La Laia jugant un partit de futbol sala.

“D’aquí a dos anys m’agradaria ser l’entrenadora d’algun equip de futbol sala.”

“L’equitació m’ha canviat la forma amb què miro els animals. A més, s’ha de tenir un gran equilibri, concentració i confiança en un mateix.”

La Laia anant amb un cavall.

La Laia, quan tingui 16 anys, voldria donar classes d’equitació, i està convençuda per treure’s als 18 el títol de tècnic.

L’Anna Pérez Masip practica la natació des dels 6 anys. Entrena quasi 16 hores setmanals, i participa en competicions un cop al mes. Comença la pretemporada al setembre i acaba a mitjans de juliol, quan hi ha uns campionats.

L’Anna nedant a la piscina en una competició.

“És difícil compaginar els estudis amb un entrenament de tantes hores, però m’agrada, i això m’ha ajudat a adaptar-me.”

“Sí que m’agradaria treballar en alguna cosa relacionada amb la natació. Tot i així, ho veig una mica difícil, ja que és complicat guanyar-se la vida amb un esport que no estigui tant reconegut com el futbol o el bàsquet.”

La Maria Risques Montalbán fa ballet des dels 3 anys. Practica durant més de 9 hores setmanals, i s’examina cada un o dos anys a la Royal Academy of Ballet of London.

La Maria en una actuació de ballet.

“El ballet és un esport on es competeix amb un mateix. Ho intento fer millor per mi. A més, és un esport sacrificat, però per començar només necessites estar preparat per treballar dur.”

“El ballet m’ha ajudat a organitzar-me i planificar-me millor, a part de tenir més disciplina.”

La Ia Rosàs Ares practica el waterpolo des de 5è de primària. Fa unes 8 hores setmanals, a part d’un partit cada cap de setmana. Comença la pretemporada a finals d’agost i acaba a mitjans de juliol.

“M’agrada el waterpolo perquè m’agraden els esports d’aigua. Vaig començar fent natació amb aletes, després vaig veure gent fent waterpolo, ho vaig provar i em va agradar”.

La Ia jugant un partit de waterpolo.

“Per jugar a waterpolo no es necessiten habilitats especials. Només t’ha d’agradar l’aigua i l’esport en equip“.

“M’agradaria ser entrenadora d’un equip i per això em trauré el títol”.

La Clara Reche Barrado juga a bàsquet al Joventut de l’Hospitalet. Entrena més de 7 hores setmanals per jugar un partit cada cap de setmana. Comença la pretemporada a finals d’agost i acaba al juliol.

“M’agrada jugar a bàsquet perquè em sento lliure i perquè formo part d’un equip meravellós. Per jugar a bàsquet es necessita saber dominar bé la pilota, però sobretot tenir humilitat i solidaritat”.

La Clara jugant un partit de bàsquet.

“Amb el bàsquet, he après a distribuir-me millor el temps, a intentar superar-me sempre i sobretot a ser més empàtica amb les persones”.

Comentaris tancats.